En 2015, en un garatge d'un poble de 2.000 persones, es va encendre un forn. Allí, on el temps va més a poc a poc, va començar una història de pizza amb accent propi.

Els primers dies hi hagué més comandes buides que plenes. Però sempre estaven un vell Renault esperant a la porta i les mares completant la carta amb receptes de tota la vida, perquè aleshores amb pizzes soles no n'hi havia prou.

Des d'aleshores hem tingut una premissa clara: treballar amb el producte dels veïns, el que es coneix pel seu nom. I enfornar-lo sempre en llenya, en massa fina, com quan es cuina per als de casa.

Quan tot es va apagar durant el confinament, el forn es va mantindre encendre. Cada pizza que creuava una porta ajudava a que un saló se sentira un poc més llar.

Hui Del Poble arriba a ciutats amb més semàfors que oliveres, però la història continua eixint d'aquell garatge. Cada vegada que s'obri un nou Del Poble, una part d'aquell primer forn s'encén en un altre lloc.